Breu biografia:
Àngel Latorre i Rios (1913-2005) va néixer a Barcelona el 21 de novembre de 1913. Fill de José Latorre i Josefa Rios, ambdós oriünds de la Franja, la zona d’Osca de parla catalana que s’establiren al barri de Gràcia de Barcelona. Estudià cinc mesos en un col·legi del barri de Barcelona on vivia, abans d’anar als maristes, dels 6 als 8 anys, i després als escolapis fins als 16 anys, edat en què va acabar el batxillerat. Estudià medicina a la Facultat del Clínic i després a l’Autònoma de Sant Pau. Va tenir com a mestres als Drs. Corachan, Barraquer, Martínez García i Esquerdo.
Va ingressar com a alumne intern a l’Hospital de Sant Pau l’any 1934, i va estar als serveis de Dermatologia, Tisiologia i després d’infància. Va acabar els estudis de medicina el 16 de juliol de1936.
Quan va esclatar la guerra va estar treballant en el servei d’urgències de Sant Pau fins que es va incorporar a l’expedició a Mallorca, en el vaixell “Marques Comillas”, on formar part d’un equip quirúrgic.
A principis de setembre de 1936 torna a Sant Pau i novament és mobilitzat el març de 1937. Es va passar tota la guerra exercint de metge, amb el grau de capità, en el bàndol republicà. Va treballar a l’Hospital de Manresa, en el servei de Malalties Infeccioses, més tard va estar a i finalment a Puigcerdà, des d’on va passar amb els malalts a França. Allí fou incorporat amb altres metges espanyols a l’Hospital Provisional de Sete, fent la cura de ferits espanyols amb fractures obertes. Allà, amb el Dr. Cesidio Linares, van practicar el Mètode de Trueta, que era seguit per metges de l’escola Militar de Montpellier i Lió per veure els resultats del mètode.
Quan esclatar la segona Guerra Mundial tornar de França i va anar a exercir a Vilobí d’Onyar, allà hi va estar des de l’11 de novembre de 1939, fins el 2 de febrer de 1959, que per concurs va escollir Bescanó.
Durant la seva estada a Vilobí va fer el treball de “Topografia Mèdica” del poble que va premiar la Real Acadèmia de Medicina de Barcelona, nomenant-lo Acadèmic.
En la seva professió a Bescanó va escriure petits temes sobre Història dels Pobles de Vilobí, Bescanó, Brunyola, Estanyol, Salitja i Tossa de Mar.
Es va casar amb Pepita Vilallonga Serramitja, amb qui va tenir cinc fills: la Josefina, l’Elisabet, en Jordi, en Xavier i la Maria Dolors, tots dedicats a la Medicina.
Al jubilar-se va rebre el títol de Col·legiat Honorífic del Consell General del Col·legi de Metges de Madrid, el 28 de novembre de 1983. Li varen fer un homenatge al poble de Bescanó el 8 de Desembre de 1983, nomenant-lo fill adoptiu i regalant-li un bust de bronze. I la Generalitat de Catalunya, amb data de 3 de març de 1984, li concedí la Medalla i Placa del President Macià, que li van imposar en acte públic al Saló de Sant Jordi, el dijous 29 de març de 1984. Va morir a Bescanó el 24 d’abril de 2005
Descripció del fons:
El fons està compost per un total de 70 objectes mobles, consistents en instrumental mèdic, mobiliari de la seva consulta de Bescanó i un bust esculpit. Destaca el fons documental que es descriu al document que trobareu al peu de l’escrit, on es pot reseguir la seva trajectòria professional i personal, també es conserva part de la seva biblioteca i els volums de les seves memòries.