Història de la institució
La primera noticia documental que tenim de l’Hospital de pobres de Sant Feliu de Guíxols correspon a una cita en el testament de Blanca de Mordenyac, escrit l’any 1305, en el qual llega a l’hospital de pobres un llit, una màrfega i una manta; i als pobres vergonyants, 2 sous.
Aquest primer edifici devia constar d’1 o 2 habitacions d’1 casa i estava situat dins el recinte emmurallat de la ciutat, a l’actual C/Sant Joan.
A finals del segle XVI, en mig de disputes constants entre el Monestir (benedictins) i els jurats de la vila, aquests darrers ofereixen als agustinians a l’any 1594 que s’instal·lin a l’edifici de l’hospital. L’espai que tenien era petit per a les funcions de convent i d’hospital i la Universitat va adquirir un solar fora muralles –amb millors condicions higièniques i per evitar contagis- d’ aproximadament 900m2 per instal·lar-hi el nou hospital. Aquest fet va accentuar les disputes amb l’abat ja que en aquest espai els benedictins, que ho consideraven de la seva propietat, hi volien construir cases.
El nou edifici comptava amb una petita capella, un pati, la sala de l’hospitaler, una sala pels monjos, dos sales per l’escola de nens, una cuina i 6 llits ben equipats.
Aquest hospital, propietat de la Universitat, era gestionat per uns regidors i un administrador que escollien cada dos anys. Els monjos benedictins del Monestir varen fer pressió per fer fora als agustinians i el Bisbe de Girona els va expulsar, malgrat això l’hospital seguí amb la seva funció de tenir cura dels pobres malalts.
El dèficit de la institució era persistent, els ingressos depenien de pensions censals (interessos de préstecs fets a guixolencs), censos d’una casa llogada, la capta que es feia cada diumenge a l’església i la caritat individual.
Però a finals el 1750 es varen rebre els tres llegats més importants fins al moment: el llegat del Dr. Pere Tauler (metge de l’hospital) de quasi 3000 lliures, la donació del mestre d’aixa Joan Perantoni, de 100 lliures, i el llegat del traginer Narcís Arxer, de 200 lliures.
Amb aquesta quantitat els regidors van arranjar les 4 casetes de lloguer. El 1765 varen acabar les obres i l’ajuntament posà unes làpides sobre la porta que encara es conserven actualment.
S’havia millorat l’espai hospitalari i arranjat 4 cases que es podien llogar.
L’Hospital començà a rebre llegats i donacions, ja que la gent preferia deixar llegats a l’hospital que pagar misses als monjos. Alguns eren llegats de dones sense descendència o donatius en vida. Malgrat això, l’hospital seguia patint precarietat econòmica.
Podem seguir el funcionament diari de l’hospital a partir de 1792, quan els regidors encarreguen la seva administració a Narcís Marsillach, prevere de l’església de Sant Joan, que anotà en un diari els fets més remarcables del dia a dia de la institució.
Durant la Gran Guerra (1771-1775) i a Guerra del Francès, l’Hospital es convertí en Hospital Militar.
A partir de 1799 l’hospital s’ampliarà com a conseqüència de l’augment de la població.
La donació de cinc ciutadans devots va permetre que l’any 1838 s’iniciessin unes noves obres d’ampliació de l’hospital, incorporant una nova casa i construint un nou lavabo i un armari per guardar la vaixella i així no barrejar-ho amb el que utilitzaven els malalts.
L’any 1839 es va dissenyar i iniciar el projecte del jardí botànic a l’hort de l’hospital.
L’any 1840 l’alcalde Sr. Patxot va reprendre les obres paralitzades l’any 1838 i gràcies a la donació de Joan Font Arxer i altres ciutadans d ela vila residents a Barcelona, es varen poder construir dues noves sales per a convalescents amb cinc llits cadascuna. Les obres es varen iniciar l’any 1845.
L’any 1855 Antoni Vidal Calsada deixa a l’hospital en usufructe un solar situat al darrera per ampliar els espais exteriors i habilitar una sala per a bojos. Aquest any va ser molt important per l’hospital ja que Joan Font Arxer va crear a Barcelona la Junta d’Auxilis per solucionar problemes de finançament d’aquest edifici. Paral·lelament, Josep Surís, resident a L’Habana, va deixar 20.000 duros per obres de beneficència a la ciutat i es va crear una junta per a la seva distribució anual.
Gràcies a aquestes dues iniciatives l’any 1857 es varen iniciar les grans obres de reforma a l’hospital: la construcció d’un segon pis i el trasllat de la cuina a la planta baixa. A partir d’aquest moment l’hospital passa a ser de propietat municipal.
Es varen fer algunes reformes més fins que es fa la reforma de Joan Bordàs.
1858 arriben Carmelites i s’hi estan durant 110 anys. L’any 1966 les Carmelites marxen i s’hi instal·len les monges de l’Escola Sant Josep.
El 1981 als baixos s’hi instal·la el serveu d’urgències de la seguretat social.
El 1990 l’alcalde Joanals va reordenar els centres geriàtrics, s’hi va posar la figura d’un metge, un rehabilitador i un psicòleg. El programa assistencial de la Generalitat de Catalunya marcava que s’havien de complir una seria de requisits que l’edifici no complia, es va intentar rehabilitar però al final la millor opció va ser fer-lo de nou.
El 10 de gener de 2004 es fa el trasllat al nou edifici.
Descripció del fons:
El fons de l’Antic Hospital de Sant Feliu de Guíxols està compost per un conjunt d’instrumental mèdic, majoritàriament de l’àmbit de la medicina, datades entre el s.XIX i XX. A més, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols conserva, en els seus fonts d’art, diverses peces artístiques procedents de l’edifici de l’Antic Hospital.
L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols alberga fons d’imatges i documents de la institució.